La temporada 17-18 es presenta ‘farcida’ de novetats al FS Castelldefels, i una de les més destacades és la ‘recuperació’ d’un equip que, després de diverses temporades d’absència, torna a formar part de l’estructura competitiva de l’entitat: el Sènior Femení B. Imatges: Gerard Franco
Aquesta nova etapa arrenca amb un ‘aire’ força diferent a les anteriors per a un B que parteix d’un perfil d’equip que, sense perdre el lògic tarannà competitiu, té també un vessant més social i lúdic. I precisament en aquesta idea centrem aquest article/entrevista.
La nostra entitat sempre ha fet gala de ser una gran família, però el que ha estat menys habitual és que una mateixa família estigui representada sobre el parquet amb diferents dels seus membres, sense aquests siguin germans/germanes. I això passa enguany al Sènior B.
I és que dues de les seves components, la portera Anna Polo i la jugadora Andreia Lisboa, són també mares de jugadors de l’entitat , i evidentment aquest circumstància no ens podia ‘passar per alt’. L’Anna és la mare d’en Marc (Infantil A) i de l’Íker (Benjamí B), i l’Andreia ho és de l’Ítalo (Infantil E) i en Juan (també Benjamí B). És tremendament atípic que siguin companyes elles i també dos dels seus fills. En la prèvia a l’inici de la competició hem volgut parlar amb totes dues, acompanyades pels nanos, per copsar com afronten una experiència sens dubte diferent.
D’entrada hem de dir que tant l’Anna com l’Andreia han fitxat aquest estiu pel nostre club procedents de CCR Gavà, on la temporada passada es van proclamar campiones de Segona Divisió. Sobre aquest fet l’Anna ens deia que «aquest estiu a mi i a d’altres companyes de l’equip ens van fer la proposta de venir al FS Castelldefels, també en alguns casos als nostres fills, vam venir a provar i ens va agradar molt el que vam veure, raó per la qual vam decidir fitxar. En aquells moments la continuïtat del CCR femení no estava assegurada i algunes vam optar pel canvi d’aires i la veritat és que estem molt contentes». En el mateix sentit es manifesta una Andreia que ens deia que «en aquestes primeres setmanes veig molt bé tant l’equip com el club i estic segura que farem una gran temporada»
Des del FSC sempre fem bandera d’aquest esperit familiar, i evidentment tenir dues mares que comparteixen club com a jugadores amb els seus fills n’és segurament la prova més fefaent que podem trobar. Se senten prou orgulloses. L’Andreia ens comentava que «aquesta experiència la vaig viure a CCR i la veritat és que sempre és maco poder comentar les circumstàncies que vius sobre la pista amb els fills, ja que ells sempre són els primer crítics, amb ‘carinyo’ evidentment. A casa en parlem i sempre em diuen coses com «aquí t’has equivocat amb aquesta passada», «en aquella jugada vas xutar molt bé», etc, i crec que això enriqueix la relació familiar ja que fa el vincle més estret». En la mateixa línia es manifesta l’Anna. «No és massa normal que una jugadora sigui mare de nens del club, sigui al club que sigui, i la veritat és que a casa ho portem molt bé. Jo sé que ells pateixen una mica quan em veuen jugar, per si em fan mal o rebo alguna puntada, però la veritat és que estem tots, el seu pare, ells i jo, molt contents i orgullosos de viure aquesta experiència, ja que ens agrada ‘comentar la jugada’ de manera simpàtica i ens ho passem molt bé».
Sobre les seves trajectòries prèvies al món de l’esport en general i al del futbol sala en particular, parlem d’històries contraposades. L’Anna es considera ‘novell’ en la matèria. «Jo sempre havia jugat a handbol, i després d’uns anys sense practicar esport col.lectiu em vaig tornar a enganxar la temporada passada, en aquest cas al futbol sala. M’ha agradat i ‘aquí’ segueixo. Jugo de portera, que era també la meva posició al món de l’handbol, i tot i que fer de portera d’handbol no té res a veure amb fer-ho al futbol sala, tinc ganes i il.lusió per a seguir aprenent dia a dia, i això és el més important». L’Andreia en canvi és una jugadora de llarg recorregut al món del futbol sala. «Vaig jugar-hi molts anys al Brasil, i aquí vaig formar part del CCR i ara el FS Castelldefels és el meu segon equip a Catalunya. Els brasilers i les brasileres portem el futbol molt a dintre i en el meu cas sempre ha estat així».
En relació a l’ambient general que es viu a l’equip l’Anna es mostra prou explícita. «El fet de compartir vestidor amb moltes jugadores que ja érem companyes la temporada passada facilita la feina d’adaptació. Igualment ens hem entès molt bé des del principi amb l’entrenador, i crec que serà una temporada maca», idea que comparteix plenament l’Andreia, afegint que «l’ambient és bó, s’està treballant amb ganes i aquesta és la base per aconseguir els resultats que totes volem»
I en aquest sentit cal dir que tant l’Anna com l’Andreia són ambicioses, ja que venen de ser campiones de Segona Divisió i enguany no volen abaixar el llistó. «Està clar que no ens guanyem la vida amb això, però tota jugadora sempre ha de conservar l’ambició esportiva, i per això volem tornar a guanyar i a ser campiones, ja que penso que tenim nivell com per lluitar-hi», segons l’Andreia. L’Anna opina en la mateixa línia tot i que té clar que «el més important, si més no en la meva opinió, és gaudir amb el que fem, aprendre i sobretot passar-ho bé, i a partir d’aquí si els resultats acompanyen millor que millor»
L’Anna, l’Andreya i els seus fills ens faran gaudir enguany d’un valor afegit que ens enriqueix com a col.lectiu. Dissabte el Sènior B arrenca contra el FS Sant Andreu de la Barca Atlètic, primera cita competitiva en forma de jornada 1 del grup 3 de Segona Divisió. N’estarem atents.
Molta sort, noies!