Fa unes setmanes el FSC va oficialitzar el retorn a l’entitat de Toni Torres, 35 anys, qui després d’una etapa d’èxit al capdavant del CCR Castelldefels, en les últimes temporades a la Segona B del futbol sala masculí espanyol, es reintegra a la nostra entitat, en aquest cas com a Director Esportiu, juntament amb en Rubén Jaén, de forma col.legiada, i també com a ‘míster’ de l’Aleví A en el seu debut a la Divisió d’Honor. Per la importància del fitxatge, en recents dates vam voler parlar amb en Toni per conèixer les línies mestres d’una segona etapa que s’albira prou engrescadora.

«Volem que quan ens vegin jugar diguin: són ells o elles. Són el Castell»

 

La primera pregunta, gairebé obligada, sobretot perquè molta gent, com és lògic, ha considerat aquest retorn com a sorprenent. Com s’ha gestat tot plegat?

Amb el CCR la vinculació mútua va acabar ‘de la nit al dia’, fruit d’unes desavinences que al final no van tenir possibilitat de ser revertides. Així vaig quedar lliure, i pràcticament de manera immediata en Juanjo Capdevila es va posar en contacte amb mi, ens vam reunir i em va exposar el seu interès en el meu possible retorn. Va apostar fort per mi i aquí estic.

Tornes al FSC com un dels homes de referència al futbol sala català després del teu brillant periple al CCR. Perspectiva prou diferent a la de quan vas marxar…

No em puc queixar pas. Després d’encetar un projecte que era il.lusionant però que s’iniciava amb els dubtes lògics de tot començament, amb CCR vam ser capaços d’arribar molt amunt, a la Segona B, i de quedar-nos a les portes de la Segona A, que era el que tots volíem. Està clar que a nivell col.lectiu el club va créixer, ara és una entitat de la que se’n parla molt, i que a nivell individual aquest creixement general m’ha permès fer-me un nom dins del panorama del futbol sala a casa nostra. Tot sempre a base de molt de treball i de moltes hores. No sempre aquest esforç té recompensa, però en el meu cas, en els darrers anys, l’ha tingut.

Retornes al club com a cap visible d’una Direcció Esportiva col.legiada, juntament amb en Rubén Jaén. Explica’ns a grans trets com funcionarà tot plegat

La Direcció Esportiva, efectivament, la portarem tots dos. L’estructura a hores d’ara és molt gran, són més de 30 equips, raó per la qual, i amb una persona sola, és complicat, per no dir impossible, fer les coses bé, i més encara si es volen fer d’una manera metòdica, que és com a mi m’agrada. Per això, i pel fet d’entrenar i jugar en més d’una instal.lació, entenem que aquesta Direcció Esportiva ha de tenir ‘més d’una pota’, ja que només així estarem més a prop d’arribar a tot arreu. En realitat jo m’incorporo al treball que ja realitzava el Rubén, ocupant a efectes pràctics el lloc que al final de la temporada passada va deixar vacant l’Iván Jiménez. Ens repartirem les tasques i estic segur que ens entendrem prou bé.

En quins aspectes incidiran de manera més clara aquests canvis?

Els canvis es notaran sobretot en l’aportació que des del club, en aquest cas des de la Direcció Esportiva, rebran els entrenadors. Tindran pautats els entrenaments i la metodologia dels mateixos, i funcionarem a partir d’objectius setmanals per a tots els equips. També serà important l’adaptació al que és ja la realitat en el món de l’esport, que no és altra cosa que l’ús de tots els recursos que ens posen a l’abast les noves tecnologies. Tanmateix, la ‘clau’ continuarà sent la de sempre: el seguiment diari en pista, ja que el que volem és que no se’ns escapi cap detall de la feina que es fa als entrenaments. A banda de la plasmació pràctica de tot això, en les primeres reunions preparatòries de la 17-18 hem dissenyat un nou codi intern, d’aplicació obligatòria en aspectes com vestimenta, horaris, comportament i tasques mínimes a realitzar. La base del projecte és que tothom anem pel mateix camí i seguint les mateixes normes, i només elevant el nivell d’exigència aconseguirem créixer.

Considereu el club, doncs, com un tot unitari sense distincions de cap mena…

Així és. Aquí tothom entrenarà igual, sigui equip masculí, femení, federat o de CEBLLOB. Cada entrenador tindrà les seves pautes, i una de les grans sorts que té aquest club és que la gent que s’involucra en la faceta tècnica presenta un bon nivell i té ganes de créixer, i en el fons el que un equip sigui B o C acaba sent cojuntural. En aquest sentit vull remarcar que una altra de les novetats que viurem serà que a partir d’ara ja no hi haurà coordinador específic per a la línia femenina, ja que els equips de noies tindran exactament el mateix tractament que la resta, tant a nivell organitzatiu com d’entrenaments. Tindran la mateixa planificació que qualsevol equip masculí sense distincions de cap mena, en positiu o en negatiu, ans al contrari. Tot el tema esportiu, també dels femenins, passarà per les mans de Rubén i meves. En Juan Martínez, en la seva condició de directiu i entrenador, seguirà sent un home cabdal en l’estructura d’aquesta línia femenina, però les decisions a nivell esportiu es prendran des de la Direcció.

Dins de tota aquesta estructura on queden els Sèniors?

Els Sèniors al final són la conseqüència de tota la feina de base. A curt termini és evident que encara tenim molt de camí pel davant per aconseguir que els equips de base siguin els que els nodreixin majoritàriament, però la realitat és que a mig termini aquest és el principal objectiu que ens hem marcat. Com aconseguir-lo? Fent que tothom treballi igual, amb la mateixa metodologia, de baix a dalt. S’ha d’assolir aquesta identificació amb una manera d’entendre el joc, amb una idea de futbol sala.

Més enllà dels resultats, a efectes pràctics, quins objectius generals us marqueu en Rubén i tu en aquesta nova etapa?

Guanyar volem guanyar tots, però el que ens demana el club és que siguem capaços de donar el següent pas, i aquest no és altre que el de crear una identitat pròpia quant al joc es refereix. En resum, aconseguir que allà on vagi a jugar un equip del FSC la gent digui ‘són ells’. Una idea reconeixible, si s’hi creu i es treballa amb determinació, acaba donant resultats. I el que volem tots en aquesta nova etapa, començant pel Juanjo, és que les victòries no arribin a qualsevol preu. Volem convertir-nos en un referent de joc, i així, ens vagin bé o no els partits, quedar-nos amb la sensació que la feina feta ha estat bona.

Tornem a la línia femenina. Per on passa el creixement d’una línia instal.lada entre les referents de la base a casa nostra?

Està clar que a nivell formatiu, pel que fa als resultats, el FSC és una de les entitats de referència dins d’aquest treball de base femenina a tot Catalunya. La idea és clara: mantenir i perfeccionar el que es fa bé i intentar millorar d’altres aspectes per a no deixar de créixer i evolucionar, amb el Sènior a l’horitzó. L’objectiu d’aconseguir un Sènior Femení amb majoria de jugadores de la casa, provinents del planter, necessitarà del seu temps de ‘maduració’, però crec que en serem capaços perquè la ‘materia prima’ és bona. És aquest puntet de ‘professionalitat’ que entenem que ens queda per afegir i que pot ser el factor que ens manca per a consolidar el FSC a l’elit del futbol sala femení espanyol.

Fitxar a Toni Torres, en clau d’entitat, és donar un pas ferm cap al semiprofessionalisme?

L’aposta del club per mi, cosa de la que n’hem parlat en moltes de les converses mantingudes, busca a mig termini que el club s’instal.li definitivament en el semiprofessionalisme, que és d’on jo vinc. He tingut la sort que el CCR m’ha dotat d’aquesta condició, a base d’una important injecció econòmica, i així he pogut dedicar-me en exclusiva al món del futbol sala, cosa que entenc, que d’una manera o altra va permetre també el creixement general del club. En el cas del FSC considero que el procés pot ser similar, salvant les diferències econòmiques existents, i per això en aquest sentit el que jo puc aportar, per sobre de tot, és aquest granet de sorra professional que faci créixer l’estructura. Una estructura, tot val a dir-ho, que té uns fonaments molt ben posats, ja que el treball que s’ha fet en els darrers anys ha estat excel.lent. La meva experiència pot ser valuosa i en l’àrea esportiva hem donar un pas endavant al nivell en què el club l’està donant per exemple en àrees com la comunicació i les xarxes socials o la projecció de l’àrea social.

La línea masculina, més novell, comença també a donar fruits exitosos…

La línia masculina a nivell formatiu ve d’una temporada excel.lent, amb el Pre Benjamí A finalista a la Copa Catalunya, l’Aleví A ascendint a Divisió d’Honor i molts equips que han fet prou bé les coses. L’objectiu i el repte és no només igualar-la sinó superar-la, plantejant-nos que la idea ha de ser aconseguir-ho a base del que dèiem anteriorment: una metodologia comuna i una idea de joc efectiu i resultadista però també ben elaborat i executat. S’ha de tenir clar que un any tant bó com aquest no és fàcil de repetir, i per tant crec que per nosaltres no ha de ser una obsessió. El que ens ha d’obsessionar és seguir el camí marcat ser conscients que el que volem de veritat és que la millora als entrenaments i als partits es faci palesa.

L’estructura creix i això sempre implica canvis. A nivell d’entrenadors i entrenadores se n’han produït molts de cara a la temporada 17-18?

Hi ha alguns canvis, però més que res perquè en determinades categories hi ha més equips i això ens ha obligat lògicament a incorporar entrenadors. Penso que pel que fa als ‘místers’ la principal novetat serà que facilitarem que estiguin el més preparats possible i que tinguin les titulacions requerides. Al final de la 17-18 el que serà una realitat és que tots els entrenadors tindran com a mínim el títol de monitor, i a partir d’aquí seguirem augmentant el nivell d’exigència, ja que si no és així el creixement serà pràcticament impossible. És per això que els entrenadors que encara no tinguin aquest títol se l’hauran de treure i estaran amb nosaltres en la línia comarcal, esperant donar el salt a la línia federada.

Major exigència als entrenadors comporta també major exigència als jugadors. Creus que enguany se’n comprovaran resultats tangibles?

Estic convençut que sí. Les noves pautes que donarem als entrenadors faran que tothom s’hagi de ‘posar les piles’, i evidentment els tècnics hauran de ser rigorosos en els entrenaments i en els partits, marcant un nivell d’exigència en el treball col.lectiu del grup que és innegociable. No deixarem que ningú s’adormi. Com hem comentat amb en Juanjo en diverses ocasions, el món de l’esport de competició ‘no perdona’, i quan t’adorms perds pistonada respecte als rivals. Hi ha molta competència i s’ha de ser conscient que només a base de treball i rigor arribes on vols. Sempre he cregut que quan s’inicia un projecte el nivell d’exigència l’has de situar al 9, perquè així, en el pitjor dels casos, et pots quedar en el 7. Si el poses al 5, de seguida caus al 3 i ja estàs fora de tot.

A nivell personal, a banda de codirigir l’estructura també entrenaràs, en aquest cas a l’Aleví de Divisió d’Honor. Tot un repte…

N’estic molt il.lusionat. Fa molts anys que no entreno base i el repte que m’ha plantejat el FSC amb l’Aleví A és gran, ja que parlem de la màxima categoria. És una lliga important, d’edat intermitja, molt interessant i molt bonica. Estic segur que competirem de tu a tu contra els millors, sobretot perquè a aquestes edats els nois són esponges i assumeixen ràpidament els conceptes, sempre a base de molt de treball, ja aviso.

Tornant a la faceta de la Direcció Esportiva, un dels elements clau en la mateixa és la relació amb els pares. Com l’afrontes?

Els pares han de ser conseqüents. És comú i natural que analitzin les coses des del prisma individual i del moment concret, però per això mateix el que sí que acostumo a demanar és que les anàlisis es realitzin amb perspectiva a mig termini, és a dir, que les notes es posin a final de temporada i que tothom tingui paciència i deixi que les coses segueixin el seu curs. Ens han de fer confiança perquè els que estem a dins som els que coneixem de debò la dinàmica dels equips i dels jugadors i també el perquè de les decisions que es prenen. 

El FSC, com comentaves abans, té equips FSC però també conjunts que disputen competició comarcal, on la competitivitat té un valor, des del propi ens organitzador, bastant més lúdic que altra cosa. Com coexistiran aquestes dues ‘ànimes’ en els equips FSC al CEBLLOB?

He de reconèixer que la competició CEBLLOB em té una mica desorientat. Entenc la idea de fons que es vol aconseguir, i és necessària la defensa dels valors inherents a l’esport, però la plasmació pràctica de tot plegat en l’activitat setmanal dels jugadors és una mica contradictòria, tant pel que fa al sistema de puntuació concret com pel que es refereix al perquè d’aquest sistema. Reitero el que comentava anteriorment: tots els equips treballaran igual, independentment que a la lliga CEBLLOB els resultats i les classificacions tinguin un valor relatiu. Entrenadors i jugadors seguiran les mateixes pautes setmanals que els equips FCF. I en aquest sentit el que sí que demano és que tothom (pares, entrenadors, etc) ‘canviï una mica el xip’, ja que es tendeix a pensar que els equips comarcals poden prendre’s les coses ‘d’una altra manera’, i això enguany no serà així en cap aspecte esportiu o disciplinari.

Ets present al 1r Campus Oficial de la LNFS (ja en marxa, del 16 al 29 de juliol a La Nucía, Alacant). Un honor…

La veritat és que sí. Que comptin amb tu per aquesta edició pilot és un privilegi. La LNFS hi té posades moltes esperances, i el fet d’haver estudiat el títol d’entrenador fora de Catalunya m’ha obert aquesta mena de portes. Al Director del Campus, Nacho Garrido, tècnic murcià de renom, el conec de fa temps i quan es va posar en contacte amb mi per a proposar-m’ho, evidentment no m’ho vaig pensar. M’he organitzat l’estiu, compaginant-ho amb els Campus que dirigeixo a Castellterçol i Gavà, i certament serà una experiència irrepetible. A mi em servirà individualment però també serà important a nivell col.lectiu per al FSC. Aquestes coses sempre sumen.

En què ha canviat més el club en aquests anys en què n’has estat fora?

Quan surto del FSC, fa 7-8 anys, era un club petit amb ganes de créixer. Ara hi torno gaudint d’una entitat amb més de 30 equips i molt ben estructurada. Una entitat que ha estat capaç de deixar enrera vicis adquirits del passat, i també maneres de fer que corresponien a una altra època. Tot té la seva evolució i definitivament el FSC ha donat un pas endavant, ja que l’organització és magnífica i tothom té clar el que ha de fer en el seu àmbit concret, sense ficar-se en l’àrea dels altres. Conec molta gent i molts clubs i és complicat trobar entitats on les coses funcionin com al FSC, ja que ens agradi o no, en molts casos les persones que són a dintre de les entitats són les primeres en voler fer més coses de les que els hi pertoquen. Aquí tot està molt ben definit, i tant és així que a la Direcció Esportiva m’han fet sentir partícep de tot, amb la importància que se m’atorga des del primer minut, i aquesta confiança és fonamental en qualsevol projecte. Abans això no era així. El millor de tot, però, és que encara tenim força marge de millora, perquè estem en el notable però des del club es té clar que es vol arribar a l’excel.lent, i això sens dubte m’engresca.

Gràcies, Toni Torres, i ben tornat!

Este sitio web utiliza Cookies propias y de terceros, para recopilar información con la finalidad de mejorar nuestros servicios, para mostrarle publicidad relacionada con sus preferencias, así como analizar sus hábitos de navegación. Si continua navegando, supone la aceptación de la instalación de las mismas. El usuario tiene la posibilidad de configurar su navegador pudiendo, si así lo desea, impedir que sean instaladas en su disco duro, aunque deberá tener en cuenta que dicha acción podrá ocasionar dificultades de navegación de la página web.

Para más información sobre nuestra política de cookies, pinche el enlace.

Más información y cómo configurarlas

ACEPTAR
Aviso de cookies