En les últimes jornades es va produir una ‘efemèride’ que des del FS CASTELLDEFELS no ha passat gens desapercebuda. I és que un dels nostres jugadors, concretament en JOEL VICEDO, enguany a les files de l’INFANTIL B ARMARI SOLUCIÓ, va complir 10 anys a la nostra entitat, quelcom especialment destacable tant per la longevitat com pel caràcter de ‘pioner’ que en Joel va tenir en el seu moment dins la línia masculina del club. Per tot plegat, i acompanyat del seu pare, en Jaume, hem volgut conèixer quelcom més d’un jugador amb veritable ‘ADN Castell’.
«EL FUTBOL SALA T’ENSENYA A PENSAR»
Amb quina edat vas començar?
Joel: Vaig començar amb 4 anys, sent minibenjamí, el que ara serien Promeses. Uns amics li van dir al meu pare que aquí existia un club de Futbol Sala i que estava molt bé. La idea inicial era fer ‘extraescolars’ però ja han passat 10 anys i encara hi sóc.
El club ha canviat molt des d’aleshores, començant pel fet que no hi havia una línia masculina definida per a nois tan menuts sinó que nens i nenes jugàveu plegats, partint de la base que en aquell moment el club era eminentment femení. Tot un canvi respecte el model actual…
Joel: Així és. El que es feia en aquells temps era juntar tots els nens que es podia i es feien 2 equips com a màxim. Ara el club ha crescut molt i segons l’edat i la categoria hi ha tres, quatre o fins i tot cinc equips. Aleshores no érem tants i se les havien ‘d’empescar’ per conformar les plantilles.
A nivell purament individual com van ser els teus inicis?
Joel: Doncs van ser curiosos ja que vaig començar de porter, però només vaig durar una setmana perquè m’avorria. A partir d’aquí vaig tenir clar que havia de ser jugador i porto 10 anys sent-ho. Recordo aquells anys amb l’alegria pròpia del nen que dóna les seves primeres passes en un esport, tot i que evidentment no en sabia massa.
Com comentava en Joel, el club ha canviat molt en aquests 10 anys. Una perspectiva important és la del pare de jugador. Com ho has vist tot plegat, Jaume?
Jaume: Al començament érem ‘quatre gats’, uns ‘pioners’. A la mitja part de l’equip femení juntaven tots els nens i nenes que podien i allà jugàvem, fent dos equips. D’ençà el club va anar creixent progressivament de la mà d’en Víctor Vidal primer i posteriorment amb en Juanjo Capdevila, i sí que és veritat que avui en dia ‘l’explosió’ que ha viscut és evident. Hi ha molts nens i nenes i un gran nombre d’equips en totes les categories i això, pels que portem tants anys, és també un motiu d’orgull
Per què el futbol sala com a primer esport pel Joel?
Jaume: Jo de tota la vida havia jugat a futbol sala. Tot i que sóc de L’Hospitalet, de més jove havia vingut a jugar al Pavelló de Can Roca i el coneixia, i després va coincidir que vam venir a viure aquí al costat i un amic em va comentar de l’existència del club. Vam venir a provar, al Joel li va agradar i aquí hi som. Al principi, com sempre, tot era córrer, però a poc a poc tant el Joel com els equips han anat millorant i evolucionant i crec que és un esport més que adient pels més joves.
Quins moments recordes amb més alegria d’aquesta dècada?
Joel: No sóc de recordar moments concrets sinó de tirar la vista enrera i pensar en totes aquelles persones -jugadors, entrenadors i demés- que he conegut al llarg d’aquests anys, ja que penso que el millor del meu pas pel FS Castelldefels és la ‘pinya’ i la germanor que sempre hi ha hagut entre tots. És veritat que tot i que només tinc 14 anys, a poc a poc ens anem fent grans i per això t’agrada pensar en aquelles experiències que t’han marcat. En aquest sentit sí que hi ha una vivència que va ser important per mi, que va ser el primer viatge que vaig fer amb el club, a Saragossa. Érem dos autocars. El Sènior Femení jugava contra el San Viator i alguns equips del planter vam acompanyar les noies per jugar també contra equips de la base del San Viator, amb una gran festa final. Va ser molt maco.
Jugadors/Entrenadors que t’hagin marcat?
Joel: Pel que fa a companys de vestidor no en puc destacar cap en concret, perquè he tingut la gran sort de fer molts amics i en aquest sentit penso que seria fins i tot injust i me’n deixaria. Sempre he tingut molt bona relació amb tothom. Pel que fa als entrenadors sí que em quedo amb el que vaig aprendre amb en Juanjo Capdevila. El vaig tenir de Benjamí, en una època molt important per a l’aprenentatge de qualsevol jugador, i a banda de tenir molt bon equip crec que vaig donar un salt endavant, el que em va permetre fins i tot jugar amb la Selecció Comarcal, que és un altre moment important en la meva trajectòria fins ara. Va ser una temporada gairebé perfecta, vam estar a punt de guanyar la lliga i crec que tots vam gaudir. Amb la Comarcal sí que és veritat que ens van eliminar a la primera ronda, però ha estat un d’aquells moments macos i que sempre et queden gravats perquè també hi vaig fer molts amics, en una convivència inoblidable amb companys com l’Íker, el Santi o el Francesc.
El pare també les deuria gaudir totes aquelles vivències…
Jaume: Per descomptat. De fet, parlant per exemple del viatge a Saragossa, a nivell personal sempre he cregut que va ser una mena de punt d’inflexió en la història recent del club. El ‘clic’ a partir del qual el creixement ha estat imparable. Va estar molt ben muntat, l’ambient va ser espectacular i la gresca que vam ‘armar’ va ser bestial. El Juanjo, parlant-ho algun cop, també ho reconeix com a tal, ja que podem dir que va ser l’inici d’una època nova, en què els problemes econòmics van quedar enrera i el club va començar a créixer de manera clara fins arribar on és avui.
Què t’agrada més del Futbol Sala?
Joel: A mi m’agrada tot. És un esport que permet el desenvolupament individual i col.lectiu de l’esportista i sobretot és molt dinàmic i participatiu. Al futbol gran potser toques la pilota un cop cada 5 minuts, i aquí en canvi la participació és constant i no pots parar quiet. Jo he de dir també que he tingut la sort de ser entrenat per entrenadors boníssims dels que n’he après molt i que m’han fet estimar encara més aquest esport.
Jaume: La companyonia i l’ambient que hi ha. Des de la meva perspectiva, el bon rotllo que sempre hi ha hagut amb els pares és un punt favorable, tant que hem arribat a fer nous amics amb els pares i els entrenadors, i esperem que segueixi sent així. L’esport, i el club en particular, tenen un caire molt familiar.
Què destacaries del FS Castelldefels?
Joel: La familiaritat i el companyerisme que hi he viscut des del primer dia. Mai hi ha hagut grans problemes i quan han sorgit entrebancs la realitat és que s’han anat solucionant sense grans ‘drames’ i això és important, perquè es genera un ambient positiu que després es nota en la relació que tots tenim.
Enguany, a l’Infantil B. Quin balanç en fas de la temporada fins ara?
Joel: Vaig començar la temporada a l’Infantil A, però la veritat és que no m’acabava de sentir massa còmode i vaig decidir, a instàncies de l’Álex Rojo, baixar a l’Infantil B. Vaig provar-ho, em va agradar i ara hi estic encantat. Vaig arribar en un moment de dinàmica molt positiva, que es va mantenir fins que vam perdre un partit i a partir d’allò va canviar totalment la tendència. Afortunadament la victòria contra el Riera ens va retornar al camí més positiu i en les últimes setmanes crec que hem recuperat la nostra millor versió quant a joc es refereix, i de fet si haguéssim guanyat l’últim partit, que vam empatar, ens haguéssim col.locat segons. Resultats a banda he dir que l’experiència està sent positiva i que estic gaudint molt de la temporada, sobretot perquè estem en la lluita per intentar ascendir a Segona.
Aquest últim tema, el de les categories en la línia masculina, és un gran repte col.lectiu de present i futur…
Joel: Està clar. Aquest club va néixer i créixer com a entitat de Futbol Sala femení, i així la línia masculina com a tal és relativament nova, i això fa que sigui qüestió de temps i treball que les categories arribin. Crec que a poc a poc els equips cada cop són més competitius, també van pujant des de les edats més joves un major nombre de jugadors que porten molt de temps jugant plegats, i penso que aquesta acabarà sent la base de l’èxit.
Jaume: Hi estic d’acord. S’ha de seguir potenciant la feina que es fa, tot i que també és veritat que no és fàcil, ja que en els darrers anys per exemple hi ha hagut bastants jugadors de nivell que no han pogut quedar-se per diferents circumstàncies i això ha estat una pena. Un exemple clar d’això va ser l’equip aleví en què va jugar el Joel, que tenia nois de gran qualitat i que en alguns casos militen ara en d’altres clubs. Segurament si el bloc s’hagués mantingut ara, per exemple, tindríem l’Infantil en una categoria superior. I això és una llàstima, però s’ha de seguir treballant amb paciència perquè l’esport en general funciona així.
Objectius de futur en el món del futbol sala
Joel: Vull jugar el màxim que pugui, evidentment. Un objectiu que m’encantaria assolir és el d’arribar al Sènior Masculí, ja que suposaria haver fet tota la trajectòria complerta, des de minibenjamí fins al Primer Equip, i en aquest sentit podria ser, si es donés, un dels primers en fer-ho. Al Femení sí que hi ha hagut gent que ho ha aconseguit, però al Masculí, per les circumstàncies del club, encara que no hi ha hagut cap jugador que ho hagi fet i és un repte. També en els propers anys m’agradaria seguir gaudint del futbol sala al costat de casa amb equips competitius i que lluitéssin per les màximes cotes, que això evidentment és que volem tots.
Jaume: Això és important, però per mi el més transcendent de tot és que segueixi gaudint de l’esport i passant-s’ho bé. El Joel té clar que no viurà del futbol sala. Això és un entreteniment i del que es tracta és de fer amics i seguir disfrutant sobre la pista.
Com és en Joel Vicedo com a jugador?
Joel: Sóc un jugador eminentment defensiu, ja que pràcticament sempre he jugat de tanca. També és veritat, però, que en les últimes temporades he evolucionat en alguns aspectes del meu joc i ara, per exemple, tinc cada cop més confiança amb el meu xut i cada cop m’animo més en atac. La idea és ser cada cop més complet. Jugant de tanca veus el joc diferent, i l’experiència que ja tinc em dóna una millor lectura del joc, cosa que està sent molt positiva per mi.
Et sents un referent després de tants anys?
Joel: Aquesta temporada, per haver canviat d’equip amb la lliga començada, no ho he pogut ser, però tradicionalment sempre he estat el capità de tots els equips en què he jugat. Crec que he fomentat sempre l’esperit col.lectiu de companyerisme i he tingut aquest rol en tots els vestidors, sentint-m’hi còmode. Sempre recordo per exemple quan va venir amb nosaltres en Zak, un jugador que ara és al Liverpool i que venia de l’Escola FCB, i que va estar molt bé amb nosaltres i a qui li vaig fer una mica de ‘cicerone’
Què recomanaríeu del futbol sala?
Jaume: Per nois petits és molt millor que el futbol gran, sobretot per una raó: els nanos agafen tècnica sense oblidar el físic. També destacaria el fet que es tracta d’un esport que es juga a cobert, que quan els nanos són petits crec que és quelcom important. És un esport molt dinàmic i que hauria d’estar més potenciat, ja que s’ho menja tot el futbol gran i crec que és injust. El futbol sala no hauria de ser el germà pobre del futbol gran.
Joel: El futbol sala s’ha de reivindicar. Hi ha més oportunitats de jugar en millors categories, i crec que presenta més al.licients, tot i que econòmicament la diferència sigui gran. Una altra cosa que m’agrada destacar del futbol sala és que es tracta d’un esport en què s’ha de pensar abans de córrer i això és importantíssim. Al futbol sala és més important jugar amb el cap que no pas amb els peus. T’ensenya a pensar amb i sense pilota.
Tenim un futur entrenador en Joel Vicedo?
Joel: Doncs espero que sí. De fet, tinc moltes ganes de començar a entrenar i de formar part del cos tècnic d’algun equip de nois petits, perquè ho duc a dintre. Jugar de tanca et fa veure el joc d’una altra manera i ser més analític, i la possibilitat d’entrenar m’atreu molt i espero poder-ho fer.
Jaume: És un entrenador en potència. Fa temps que ve dient que te ganes d’entrenar, i crec que pot fer-ho molt bé perquè la seva experiència, tot i ser molt jove, ja és important.
Gràcies i enhorabona pels 10 anys al FSC, Joel Vicedo!